novacià

| novaciana

f

m

Cristianisme

Membre d’una secta rigorista originada en el cisma de Novacià, que acabà accentuant talment el seu rigorisme, que denegà a l’Església el poder de perdonar els pecats i de readmetre els caiguts en les persecucions (lapsi).

Home de talent, Novacià organitzà bé el seu partit, els membres del qual reberen el nom de “purs” (καϑαροί), oposats al perdó de tot pecat greu. Resistiren tan bé l’excomunió del sínode romà del 251 que, benvists pel concili de Nicea com a homoousians, sobrevisqueren en tot l’imperi Romà, almenys fins al s. VII.