objectiu

m

Física

Com més gran és la distància focal d’un objectiu fotogràfic, més petit és el camp corresponent (a dalt); secció d’un autofocus (a baix): es tracta d’un objectiu de distància focal variable regulada autòmaticament per un microprossador; el circuit de l’autoregulació comprèn tambè un captador i un nmmicroprocessador principal, situats tots dos al buc de la càmera

© Fototeca.cat

Sistema òptic convergent col·locat a l’extrem d’un instrument òptic (microscopi, telescopi, càmera fotogràfica, etc), de la banda de l’objecte, i que té per missió formar una imatge real de l’objecte, la qual és observada a través d’un ocular o bé recollida per una pantalla o una emulsió fotogràfica.

L’objectiu és constituït per un mirall, una lent o bé un sistema de lents, i les seves característiques depenen del tipus d’instrument del qual forma part. Així, en el cas d’objectius per a telescopi interessa que les aberracions sobre l’eix òptic siguin mínimes, és a dir, interessa que la imatge d’un objecte puntual situat sobre l’eix sigui un punt, qualsevol que sigui el tipus de llum emès per l’objecte; per a produir aquest efecte hom utilitza els objectius anomenats doblets (sistema de dues lents: doblet ) acromàtic . Els objectius dels microscopis han de donar imatges notablement augmentades de l’objecte, són fortament convergents i han d’ésser corregits de l’aberració d’esfericitat i de l’aberració cromàtica. Entre els diversos tipus d’objectius de microscopi cal destacar els acromàtics  i els apocromàtic . A fi d’augmentar l' obertura numèrica , que és la característica principal dels objectius dels microscopi , hom utilitza els anomenats objectius d’immersió , en els quals l’objecte i la lent frontal són separats per un medi homogeni (glicerina, oli de cedre, oli sintètic), del mateix índex de refracció que el vidre. Els objectius de les cambres fotogràfiques han de complir la condició que, amb un camp al més gran possible, les imatges tinguin una qualitat suficient, per a la qual cosa és imprescindible la correcció de les aberracions de curvatura i de distorsió. Solen tenir un camp de 60°, llevat dels objectius gran angular , que permeten de fotografiar objectes grossos sense haver-ne d’allunyar gaire la cambra, en els quals és d’uns 120°, i dels teleobjectius , on és d’uns 20°. Els objectius de distància focal variable , anomenats també zooms , permeten de variar a voluntat el camp, entre el del gran angular i el del teleobjectiu, mitjançant un dispositiu manual o electromecànic. Els objectius dels telèmetres, dels binocles i d’altres instruments òptics de camp reduït solen consistir en dues lents, una de les quals és crown i l’altra flint .