i omeia | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

omeia

substantiu masculím
substantiu femeníf
Història
història hist
Membre de la dinastia àrab dels Banū Umayya, instal·lada a Damasc.

El primer califa fou Mu'awiyya, que traslladà la capital de Medina a Damasc (califat de Damasc) i introduí el principi dinàstic, fins llavors no utilitzat a l’islam, tot designant el seu fill Yazīd I per successor. Vençuda l’oposició xiïta (Husayn ibn 'Alī ibn Abī Tālib) i kharigita, la unitat de l’islam fou restablerta per ‘Abd al-Malik (685-705), del califat del qual daten les primeres monedes musulmanes. A partir d’al-Walīd I (705-715) els desordres interns (rivalitat entre les diverses tribus àrabs, agitació xiïta que reivindicava el govern per als descendents de Mahoma, etc.) s’incrementaren considerablement. Això no obstant, l’expansió de l’islam fou continuada fins al califat d’'Umar ibn ‘Abd al-'Azīz (717-720).

Sota Hišām (724-743) i arran d’una revolta a Damasc, la capital fou traslladada a Ruṣāfa, moment a partir del qual començà la davallada definitiva de la dinastia. El darrer califa omeia, Marwān II (744-750), fou derrotat per Abūl-l-'Abbās al-Saffāḥ, membre d’una família haiximita que donaria lloc i nom a la dinastia abbàssida. La família omeia fou anorreada i únicament un dels seus membres aconseguiria de fugir tot encapçalant la branca cordovesa a Al-Andalus (califat omeia de Còrdova).

Sota els omeies l’imperi musulmà assolí la màxima expansió. A l’Occident s’expandí a Tripolitània, fundà Kairouan (683) i, després de sotmetre els berbers prou dificultosament, dominà tot el nord d’Àfrica (697-707). Conquerida la Península (Al-Andalus), envaí la França merovíngia fins a Poitiers (732). A l’Orient, assolí Pèrsia, l’Afganistan (651), la Transoxiana (674), el Turquestan xinès, el Sind i el Panjab (711). En el camp de la cultura, l’àrab fou adoptat com a llengua oficial i s’inicià el moviment intel·lectual (escoles jurídiques, controvèrsies teològiques, aparició de la filosofia, etc.) que culminà a l’època abbàssida. L’administració de l’imperi atenyé un gran desenvolupament. L’islam fou adoptat en massa a tots els territoris conquerits.

Califes omeies de Damasc

Mu'awiyya I 661-680
Yazīd I 680-683 
Mu'awiyya II 683
Marwān I 683-685
'Abd al-Malik 685-705
Walīd I 705-715
Sulaymān 715-717
'Umar II 717-720 
Yazīd II 720-724 
Hišām 724-743 
Walīd III 743-744 
Yazīd III 744 
Ibrahim 744
Marwān II 744-750 

Col·laboració: 
DBP
Llegir més...