ona

f
Física

Forma de manifestar-se un fenomen periòdic en l’espai, en el temps o en tots dos alhora.

El concepte d’ona és utilitzat molt sovint per tal d’estudiar la propagació de l’energia per l’espai (moviment ondulatori). L’estudi de les ones forma part de diverses branques de la física; així, hom parla d’ones sonores (acústica), electromagnètiques (electromagnetisme), associades (mecànica quàntica), elàstiques (elasticitat), etc., car la natura és plena de fenòmens periòdics (rotació dels planetes, oscil·lacions de partícules materials, batecs del cor, etc.) que poden ésser expressats formalment mitjançant l’equació d’una ona. Per això, en física hom ha recorregut, des del principi del seu formalisme, al concepte d’ona, i com que la primera branca que es desenvolupà fou la mecànica, l’ona ha estat definida i estudiada durant segles com l’envolupant d’una oscil·lació de partícules materials. Aquesta visió restringida féu que, en idear una teoria ondulatòria per a la propagació de la llum, Huygens hagués de considerar que hi havia un tipus de matèria que omplia tot l’univers: l’èter. L’equació diferencial que expressa d’una manera general la propagació d’una ona deguda a la variació d’una magnitud física u és

en què Δ és el laplacià, v és la velocitat de propagació i t el temps. Segons que, en oscil·lar, la magnitud física (posició de les partícules, camp elèctric, etc.) variï en una direcció perpendicular o paral·lela a la de propagació de l’ona, aquesta és anomenada transversal o longitudinal, respectivament. El cas particular de la propagació d’ones associades a partícules fou desenvolupat per Schrödinger, i l’equació que l’expressa porta el seu nom. Les característiques intrínseques d’una ona són la freqüència, la longitud d’ona i l’amplitud. En la representació gràfica d’una ona hom anomena cresta el punt de màxima amplitud positiva, i vall el de màxima amplitud negativa. Els punts d’amplitud nul·la són els nodes.

L’efecte Doppler es basa en la diferència entre la longitud d’ona emesa i la longitud d’ona que percep un observador