i onomàstica | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

onomàstica

substantiu femeníf
Lingüística i sociolingüística
onomàstica onomàst
Estudi científic dels noms propis.

La investigació exigent sobre noms propis, generalitzada a la darreria del s. XIX, no rebé consagració internacional fins el 1938 (I congrés de París), i els límits de la nova ciència continuen controvertits. Els seus fundadors la restringien a la recerca del sentit, etimologia i evolució dels noms de lloc —terrestres, marítims, celestes (toponímia)— i dels noms de persona —noms, cognoms, renoms, hipocorístics (antroponímia)— als quals ha calgut afegir els d’animals (zoonímia) i de tota mena d’objectes més o menys personalitzats (campanes, vehicles, obres literàries, vents, festes, etc. ). De la cinquantena de revistes especialitzades hom pot esmentar Names de Nova York, Revue Internationale d’Onomastique de París, Onoma de Lovaina, Onomastica de Breslau i Beiträge zur Namensforschung de Heidelberg. Actualment, l’onomàstica incorpora a l’enfocament etimològic més tradicional, en el qual destacaren, en toponímia, els filòlegs italians i, en antroponímia, l’escola d’Uppsala, noves orientacions de procedència diversa, com ara la semiòtica, l’estructuralisme, la gramàtica generativa o la filosofia analítica, que reforcen els lligams que ja mantenia amb altres ciències (història, geografia, demografia, arqueologia, etnologia, dret). Als Països Catalans, els estudis onomàstics s’iniciaren amb J. Balari i Jovany, que, a partir del 1877 i anticipant-se a escoles estrangeres, en plantà fites encara utilitzables i estimulà temptatives insegures (Manuel de Montoliu, Antoni Griera), superades per contribucions més sòlides, paral·leles al desenvolupament universitari internacional (Francesc de B. Moll, Antoni M. Badia i Margarit, Enric Guiter i, especialment, Joan Coromines amb el seu vast Onomasticon Cataloniae), seguides d’una enriquidora col·laboració forastera (Paul Aebischer), i una densa investigació comarcal, amb recull de topònims (Ramon Amigó i Anglès, Albert Manent), el Primer Col·loqui d’Onomàstica local (la Sala de Comalats 1973), etc.

Col·laboració: 
EMR
Llegir més...