Sorgí al s XVIII al costat d’aquesta i destinada a un públic més senzill. La forma més pròpiament italiana de l’òpera còmica és l'òpera bufa. A França l'opéra-comique s’originà en farses musicals i vodevils. Ch.S.Favart n'impulsà la transformació en un tipus d’òpera lleugera amb diàlegs parlats i números cantats, distinció conservada per tots els autors del s XIX, fins al punt que Carmen, de Bizet, tècnicament és una opéra-comique (tot i el seu argument tràgic) pel fet de tenir una part parlada. A Alemanya també aparegué un tipus d’òpera còmica: el singspiel; a Anglaterra no rebé cap denominació especial, però fou conreada per autors com W.Shield i, al s XIX, per A.S.Sullivan. A Castella —i als Països Catalans— hi ha hagut diferents obres assimilables a aquest gènere, com la sarsuela i la tonadilla.
f
Música