Té, a més, un significat instrumental dins la mecànica espontània que regula la relació entre el poble i les mesures del govern. En aquest segon sentit l’opinió pública s’interpreta com l’estat de consciència col·lectiva de la comunitat en una doble fase: com una opinió pública donada en el moment que és consultada i com una força política que serà utilitzada segons que aquest estat col·lectiu vagi en una direcció o en una altra. Si el coneixement de l’opinió pública ha estat un sistema eficaç d’orientació de la mateixa política, la possibilitat de controlar-la ha estat un factor encara més apreciat.
La vida social organitzada per la burgesia naixent del segle XVIII creà les formes per les quals havia de transcórrer sense grans dificultats l’opinió d’un públic que estava d’acord amb el que proposaven els organitzadors de la nova societat, però que desitjava, també, d’exposar les seves discrepàncies amb alguna de les tàctiques proposades i manifestar els seus punts de vista sobre el desenvolupament dels canvis socials. En el món social classista actual el públic es troba dividit i les classes socials manifesten, generalment, els punts de vista que afavoreixen llurs interessos de classe. La complexitat de la societat de masses i del desenvolupament industrial, així com la lluita de classes provocada pel sistema capitalista, no entrava en les previsions de l’esperit de la Il·lustració.
Avui dia la redefinició del concepte de l’opinió pública s’ha lligat a bona part dels estudis sobre els efectes socials de la comunicació de massa. El control dels mitjans d’informació per la ideologia de la classe dominant, l’existència de monopolis que cerquen l’automatització dels sistemes transmissors, impedeixen que l’opinió de la societat contemporània transcorri pels camins de lliure crítica i que es manifesti a través de l’entusiasta assembleisme de la Revolució Francesa.