Quan dos astres són en oposició, entre les longituds geocèntriques de l’un i de l’altre hi ha una diferència de 180°, i entre les ascensions rectes (coordenades astronòmiques) hi ha una diferència de 12 h. Quan un planeta superior és en oposició amb el Sol, la seva culminació té lloc a mitjanit i, per tant, les condicions d’observació dels planetes són òptimes. Els planetes inferiors mai no poden ésser en oposició amb el Sol (elongació).
f
Astronomia