Hom considera dispositius optoelectrònics aquells elements o dispositius, semiconductors o no, capaços de produir una radiació lluminosa compresa dins l’espectre visible per a l’home o bé en la zona de l’infraroig, dits emissors els components sensibles a aquestes radiacions, dits receptors, captadors o detectors. Entre els primers hi ha els emissors de llum coherent, com els làsers de díodes, o els de llum incoherent, com els focus convencionals de llum, els díodes electroluminescents, etc; entre els segons hi ha els diversos tipus de fotodetectors, com les cèl·lules fotoelèctriques, els fotodíodes, els fototransistors, els dispositius CCD, etc. La combinació en un sol dispositiu d’un díode electroluminescent i un fotodíode rep el nom fotoacoblador, aparell molt útil per a l’acoblament de circuits elèctrics de característiques diferents (corrent altern/continu, diferent potencial, freqüència, etc) o per a la transmissió d’un senyal analògic o digital sense pràcticament soroll, etc. En general els dispositius optoelectrònics són utilitzats en el control de màquines i dispositius automàtics com a captadors d’informació respecte a desplaçaments, comptatge, velocitat, opacitat, color, etc, en absència de contacte amb l’objecte sotmès a control, com a convertidors de magnituds no elèctriques en senyals elèctrics, per a la transmissió de grans quantitats d’informació a llargues distàncies mitjançant els cables de fibra òptica o per modulació de làsers, per al comandament d’aparells o dispositius a distància sense enllaç elèctric (comandament de televisors, portes de garatges, etc); com a lectors òptics de caràcters o de codis de barres, etc.
f
Electrònica i informàtica