ordenació

f

Cristianisme

Acció litúrgica per la qual el bisbe confereix el sagrament de l’orde .

S'ha fet normalment sempre amb la imposició de les mans sobre l’ordenand, tot invocant la gràcia de l’Esperit Sant. L’Església llatina medieval posà l’accent en la traditio instrumentorum o lliurament dels objectes sagrats (calze i patena). El ritual romà d’ordenació de bisbes, preveres i diaques fou reformat l’any 1968.