oscil·lació

f
Física

A dalt oscil·lació d’amplitud A en un sistema aïllat (els eixos t i y mesuren, respectivament, el temps i la magnitud considerada); a baix, oscil·lació amortida d’amplitud A decreixament

© Fototeca.cat

Variació periòdica d’una magnitud d’un sistema físic iniciada en provocar, mitjançant un agent exterior, una desviació d’una certa amplitud d’aquesta magnitud respecte al seu valor estable o d’equilibri en el sistema en què es troba.

En el cas ideal que el sistema físic estigui aïllat del seu entorn, una oscil·lació, un cop iniciada, perdura indefinidament amb l’amplitud inicial. Quan el sistema no està aïllat, com és el cas més corrent, l’oscil·lació és amortida i la seva amplitud decreix exponencialment amb el temps amortiment . L’expressió formal de l’oscil·lació d’una magnitud u és

en què t és el temps, T el període i B la constant d’amortiment, que és igual a zero si l’oscil·lació no és amortida. Quan l’agent exterior que provoca l’oscil·lació varia amb el temps, té lloc una oscil·lació forçada , en el qual cas, si el període de l’oscil·lació de la magnitud i el de l’agent exterior és el mateix, es produeix una ressonància.