palingenèsia

f

Filosofia

Doctrina que afirma la regeneració o reaparició periòdica dels mateixos esdeveniments, de les mateixes ànimes i de la mateixa realitat com a conjunt.

Equivalent a l'etern retorn, la palingenèsia fou admesa pels pitagòrics i els estoics, bé que en els primers la reaparició de les ànimes fonamenta la de l’univers, mentre que en els segons és la de l’univers la que fonamenta la de les ànimes. Modernament ha estat defensada, entre altres, per Charles Bonnet (La palingénésie philosophique, ou Idées sur l’état passé et sur l’état futur des êtres vivants, 1769) i Pierre Simon Ballanche (La palingénésie sociale, 1827).