La pantalla més utilitzada en tots els sistemes de generació d’imatges és el tub de raigs catòdics, tot i que presenta certs inconvenients (excessiva grossària i pes, fatiga visual, emissió radioactiva i estàtica, etc.). Un sistema alternatiu, és el de les pantalles planes o d' accés matricial , constituïdes bàsicament per una placa de base aïllant (vidre, ceràmica, etc.) damunt la qual hi ha disposada una xarxa d’elèctrodes paral·lels (files) que travessen tota la placa, una superfície electroòptica on es forma la imatge i que canvia d’aspecte quan és sotmesa a un senyal elèctric apropiat i, finalment, una tapa transparent de vidre o sílice que aïlla la superfície electroòptica de l’exterior. Aquesta tapa porta en la cara interior una segona xarxa d’elèctrodes (columnes), perpendiculars a la de la placa de base. Aquestes dues xarxes són suficients per a comandar tots els punts del jaç electroòptic situats en la intersecció d’una línia i una columna, anomenats pícsels , que s’il·luminen o s’apaguen segons la imatge a reproduir. Les pantalles planes poden ésser actives , si emeten llum, o passives , si només l’absorbeixen o reflecteixen. Són del primer tipus la pantalla de plasma , en què s’activen els pícsels utilitzant el fenomen de descàrrega en un plasma, i la pantalla electroluminescent (electroluminescència). Són del segon tipus la pantalla de cristall líquid (cristall líquid), els dispositius electroforètics (electroforesi), els dispositius electrocròmics (que poden assolir els estats transparent i opac en funció d’un camp elèctric extern), etc. L’aplicació de les pantalles planes a la televisió és restringida a usos molt particulars; això és degut al fet que la velocitat o capacitat de reacció a la comanda i el poder de resolució per a visualitzar imatges animades són insuficients. Si la pantalla permet tan sols la representació de les lletres i les xifres habituals és anomenada pantalla alfanumèrica , mentre que si permet la representació de figures geomètriques en dues o tres dimensions és anomenada pantalla gràfica ; si hom hi adjunta un teclat, una tauleta digitalitzadora o un llapis òptic, és anomenada pantalla gràfica conversacional o interactiva , molt utilitzada en el disseny amb ajuda d’ordinador.
f
Electrònica i informàtica
A dalt, estructura d’una pantalla de plasma de gas neó, alimentada amb corrent altern; a baix, pantalla alfanumèrica de cristall líquid de set segments
© Fototeca.cat