paradigma científic

m
Filosofia

En filosofia de la ciència, terme introduït per F. S. Kuhn que designa el marc conceptual de premisses teòriques, principis metodològics, etc. , dins el qual es desenvolupa una ciència en un moment determinat.

El tipus d’activitats i de resultats que se'n deriven constitueix, segons Kuhn, la Ciència normal, que rebutjarà tota explicació o teoria incompatible amb el paradigma vigent. A mesura que s’acumulin els problemes que hom no pugui resoldre mitjançant aquest, s’iniciarà un procés de modificació del paradigma que eventualment conduirà a la seva substitució per un de nou. És un concepte que, si bé ha estat molt utilitzat, ha rebut també nombroses crítiques per la seva ambigüitat.