En el cas ideal, la relació de concentracions del solut en ambdues fases és, un cop aconseguit l’equilibri, una constant a una temperatura donada. Aquesta constant, definida com KYc1 /c2 , és anomenada coeficient de partició. Aquesta constància s’acompleix únicament per a dissolucions molt diluïdes en fases essencialment immiscibles. El fenomen de la partició pot ésser representat adequadament mitjançant les isotermes de partició, en les quals hom representa la concentració del solut en una fase, enfront de la concentració en l’altra fase, les quals mostren generalment desviació respecte al comportament ideal. El fenomen de la partició constitueix el fonament de la tècnica de l’extracció líquid-líquid i de diversos tipus de cromatografia.
f
Química