Comprèn els ritus de purificació i eliminació de la condició precedent (purificació, baptisme)), els de trànsit a la nova (simbolitzat sovint per una porta, un arc, un camí) i els de confirmació del nou estat (vestit nou, tatuatge, mutilació, etc). L’estructura d’aquests ritus es retroba en els de l'any nou amb la suspensió temporal de l’ordre vell i la inauguració del nou, i en els de fundació d’una ciutat. El concepte ha estat àmpliament utilitzat en les anàlisis etnogràfiques, especialment per simbolistes com Víctor Turner, que han subratllat el fenomen eminentment liminar i antiestructural que es produeix durant el ritus de pas, després d’allunyar-se del grup infantil d’origen i abans d’adherir-se al grup adult de destinació.
m
Antropologia