En el cas particular de la Terra, la pesantor d’un cos és el resultat de la combinació de la força de la gravetat i de la força centrífuga (gravetat). La pesantor en la superfície d’un astre depèn de la seva massa i del seu radi, de manera que mentre que a la Lluna el seu valor seria una sisena part del de la Terra, a Mart en fóra la tercera part. A bord d’una astronau o d’un altre giny espacial en vol balístic la pesantor és nul·la, llevat dels curts períodes d’acceleració o de frenada, i l’astronauta, en estat d'apesantor, sembla que floti en l’aire, de la mateixa manera que qualsevol dels objectes que són a l’interior del giny, sigui quina sigui llur massa. En els satèl·lits artificials de la Terra l’anul·lació de la pesantor, o l’aparició de la apesantor, és deguda a la distància que els separa de la Terra i a l’anul·lació de l’atracció terrestre per la força centrífuga que tendeix a allunyar els ginys del centre de la Terra. En el futur, especialment en les estacions espacials, hom recorrerà a la pesantor artificial, que podrà ésser considerablement inferior a la de la Terra, obtinguda, per exemple, en donar al giny una forma tòrica i imprimir-li un moviment de rotació, de manera que la força centrífuga apliqui els objectes contra el sòl, situat a la perifèria del tor, fent que les persones circulin amb el cos orientat radialment i amb el cap dirigit al centre de rotació del giny.
f
Física
Astronomia