És anomenada pesca fluvial la practicada en els rius o els llacs i pesca marítima (la més important, especialment des del punt de vista econòmic) la practicada a la mar, prop de la costa, sense perdre-la de vista, o a alta mar, anomenada en aquest cas pesca d’altura.
Els instruments emprats en la pesca, anomenats genèricament ormeigs, són molt diversos i característics, segons el tipus de pesca, l’indret on és efectuada i la mena de peix que hom vol pescar. En els ormeigs emprats en la pesca marítima, que solen tenir una certa correspondència en la pesca fluvial, el peix pot ésser capturat en clavar-se a un ham, generalment per la boca en intentar de menjar-se l’esquer que el dissimula (com en la canya, el volantí i el palangre), en clavar-lo al peix (com en l'arpó i en la fitora), en introduir-s’hi (com en la nansa i en el salabret) o bé en ésser-hi atrapat, com en el rall i en les xarxes (xarxa), especialment els arts (art). En la pesca fluvial hom pot capturar els peixos a sarpats (tot agafant-los el pescador amb les mans), amb canya, amb forquilla (que correspon a la fitora de la pesca marítima), amb corda (que correspon al palangre), amb vergat i bertrol (que correspon a les nanses), amb esparver (que correspon al rall), amb filat (que correspon a la xarxa), etc. Atès que els peixos són atrets, a les fosques, per la llum, sovint la pesca marítima, especialment prop de la costa, era feta fa uns quants anys amb l’ajut de teies enceses (pesca a l’encesa), que han estat substituïdes per focus lluminosos (pesca a la llum). Les moles d’alguns peixos, com els clupeids, especialment les sardines, poden ésser detectats per llur fosforescència en certes èpoques de l’any, però modernament són emprades sondes ultrasòniques per a detectar moles de peixos, malgrat que hom continua aprofitant l’acorralament de què són objecte, especialment els clupeids, per part dels cetacis.
Andana de nanses
La pesca, que fou una de les primeres activitats de l’home, testimoniada ja des de la cultura aurinyaciana del Paleolític superior, fou iniciada amb puntes de sílex i banyes de ren, com a arpons, que foren substituïdes progressivament per armes llancívoles manuals i fletxes llançades amb arc. L’aparició de l’ham, inicialment constituït per espines vegetals o de peix, ossos prims, etc., proveït d’esquer i disposat a l’extrem d’un cordill sostingut a l’altre extrem per la mà del pescador, fou seguida de la col·locació de xarxes, construïdes amb diverses fibres vegetals, que travessaven un riu i retenien els peixos que anaven en el sentit del corrent. De vegades els pescadors hi tiraven substàncies tòxiques que, en atordir o matar els peixos, els facilitaven la tasca. Les xarxes disposades com a barrera foren seguides per les disposades al fons.
La pesca amb canya és una activitat de lleure relaxant que permet un contacte molt estret amb la naturalesa
© Fototeca.cat-Corel
El perfeccionament dels instruments de pesca fou molt ràpid, i des del moment en què les xarxes foren emprades entre dues aigües, sostingudes per embarcacions, la pesca no ha progressat —llevat dels casos particulars de la pesca amb explosius, prohibida arreu del món, i la pesca amb electricitat—, sinó que l’aparença de progrés és deguda al de les embarcacions. A mesura que les necessitats de peixos cresqueren i els avenços constructius i tecnològics ho permeteren, les embarcacions foren dotades de major nombre de rems, primerament, i de veles i màquines, després, per tal de poder pescar més i més lluny de la costa, d’una banda a causa de l’exhauriment de peixos de les aigües properes a terra, i d’altra banda, per obtenir un rendiment més gran de les pesqueres, en poder transportar una càrrega de peixos cada vegada superior. A la darreria del segle XIX i a causa, bàsicament, de l’evolució dels transports per ferrocarril, l’activitat de la pesca s’incrementà i esdevingué una petita indústria.
La pesca amb explosius és efectuada capturant els peixos amb qualsevol art, després d’haver-los mort o atordit amb una explosió produïda dins l’aigua per pistons de fulminant o cartutxos proveïts de metxa impermeable, encesa a bord, o per pots o caixes amb carbur de calci, el qual es descompon en contacte amb l’aigua que s’introdueix al pot o a la caixa i produeix acetilè, la pressió del qual fa explotar el pot o la caixa. Aquest sistema de pesca és durament castigat tant pel risc que comporta com per la destrucció de cries que implica. La pesca amb electricitat és basada en el fet, descobert el 1885, que els peixos sotmesos a l’acció d’un camp creat per un corrent elèctric continu, d’una certa intensitat, s’orienten vers l’ànode i neden en aquesta direcció. Fins després de la Segona Guerra Mundial, però, hom no pensà en l’aplicació pràctica d’aquest fenomen, que ha donat bons resultats en la pesca fluvial, en aigua dolça, però les dificultats que es presenten en la pesca marítima, a causa de la diferència de circumstàncies entre ambdues pesques, no han estat prou resoltes.
Mentre que la pesca practicada prop de la costa sol ésser organitzada per iniciativa privada, la pesca d’altura exigeix fortes inversions, bàsicament a causa de la ràpida renovació de materials que exigeix, possibles només per a grans grups empresarials. En la pesca d’altura són emprats, actualment, vaixells de pesca que són autèntiques factories flotants, car poden refrigerar o congelar el peix i fins i tot preparar a bord les conserves i elaborar-ne els productes derivats. Els progressius coneixements científics de la biologia dels peixos i de llurs costums, juntament amb els avenços tecnològics, han incrementat encara més la importància de la pesca.