pigmeu
| pigmea

f
m
Antropologia física

Individu de diversos pobles de raça pígmida repartits entre Àsia i Àfrica.

Molts antropòlegs han cregut que tots aquests pobles eren d’un tronc comú, però actualment hom parla amb més exactitud de dos grups ben diferenciats de pigmeus: els africans i els asiàtics. Els africans viuen a la zona de selves tropicals de l’Àfrica central, al Gabon i al Camerun. Tenen el cos massís, els membres curts i el cap de mida normal. La pell és d’un to marró fosc, tirant a grogós; tenen el cabell molt cresp i són molt més peluts que els negres. Les faccions assenyalen un fort primitivisme: nas i boca són amples, els llavis són molt gruixuts i tenen el mentó fugisser. Són nòmades, viuen de la caça i la recol·lecció, desconeixen l’agricultura, la ramaderia, la ceràmica i el teixit. Els pigmeus asiàtics es divideixen en tres grups: els negritos (negrito), que viuen al centre de l’illa de Luzon, a l’arxipèlag de les Filipines, els andamanesos (andamanès), que viuen a les illes Andaman, i els semangs de la Indoxina, que viuen a les selves de la península de Malaca. Tots són de cultura molt primitiva, viuen de la caça i la recol·lecció.