Fruit de la crítica d’intel·lectuals com Herzen i Bakunin sobre la Rússia feudal i l’Europa burgesa, el populisme centrà el motor de l’assoliment del socialisme en la gran massa de camperols, l’esperit comunitari dels quals, materialitzat en la institució del mir, havia de permetre evitar el capitalisme i els seus efectes indesitjables. Després de la reforma del 1861, malgrat les aportacions de Lavrov, Mikhajlovskij i Černyševskij, el capitalisme es desenvolupà ràpidament a Rússia, i l’intent de fer dels camperols una força revolucionària fracassà. El 1876 nasqué Zeml’a i Vol’a (‘Terra i Llibertat’), la primera organització important del populisme. Escindida el 1879, la facció majoritària Narodnaja Vol’a (‘La voluntat del poble’) adoptà una via terrorista i revolucionària que la portà a assassinar Alexandre II i que tingué efectes contraproduents. D’ella sorgí, entre d’altres, el nucli del partit socialdemòcrata rus (Plekhanov, Vera Zasulič i Aksel’rod), el qual, deixant de banda les influències bakuninistes i reformistes, evolucionà vers el marxisme.
m
Història
Literatura