En català, els possessius són afectats pels morfemes de persona i nombre respecte al subjecte posseïdor, i pels de gènere i nombre respecte a l’objecte posseït. Tots ells, llevat llur, anteposats al nom que determinen, han d’anar sempre precedits de l’article. Llur es refereix sempre i únicament a més d’un posseïdor. Les formes febles mon, ton, son, etc (sempre sense article), són usades actualment només en el llenguatge parlat i gairebé exclusivament amb alguns mots de parentiu: mon oncle, son avi, sa mare, tes germanes.
adj
Gramàtica
Pronomspossessius