predicatiu
| predicativa

adj
Gramàtica

Dit de tot element gramatical que pertany al predicat, en fa la funció o el conté.

Hom sol denominar oracions predicatives les que tenen un verb que expressa una acció o un fenomen amb participació del subjecte, en oposició a les oracions atributives, amb verb copulatiu, que expressa una qualitat del subjecte (predicat). Hom anomena també complement predicatiu aquell que, determinant simultàniament el subjecte i el verb d’una oració, participa de la manera de completar de l’adjectiu i de l’adverbi: en aquell home camina descalç, la forma descalç, alhora que completa el substantiu subjecte aquell home, es refereix també al verb camina, en tant que diu de quina manera és acomplerta l’acció.