No és fàcil de poder conèixer quan l’home començà a manifestar les seves possibilitats artístiques, però des de les primeres fases del Paleolític superior n'hi ha testimoniatges clars, alguns d’una gran qualitat. Durant el període aurinyacià aparegueren les primeres escultures, petites figuretes de pedra, d’os i d’ivori representant figures femenines (les anomenades Venus, com les de Willendorf o de Lespugue) o d’animals. Un altre aspecte són les plaquetes gravades o pintades, generalment amb figures d’animals, com les de la cova del Parpalló, de Gandia, o bé instruments d’os decorats amb gravats, com arpons, etc. Durant el Solutrià i sobretot el Magdalenià hi hagué la primera gran florida de la pintura rupestre, amb pintures i gravats a les parets de les coves, art rupestre que continuà, formant grups diferents, durant períodes molt separats entre ells. Una de les característiques de l’art prehistòric és que té unes localitzacions geogràfiques molt concretes, amb grans àrees on no hi ha cap vestigi i d’altres on es concentren les produccions. Durant el Neolític començà la coroplàstia, sobretot amb figuretes femenines (deessa-mare) i plaques de pedra amb gravats, sobretot a la Mediterrània, i cap al final del període i durant l’edat dels metalls començà la primera arquitectura monumental, amb les tombes megalítiques a la Mediterrània i a l’Europa atlàntica.
m
Art
Prehistòria
art prehistòric Instruments de sílex bifacials procedents del Paleolític
© Fototeca.cat