primats

m
Mastologia

Simi

© Corel / Fototeca.cat

Ordre de mamífers placentaris d’extremitats pentadàctiles llargues, amb polze oposable, hemisferis cerebrals ben desenvolupats i ulls en posició davantera.

N’hi ha una gran varietat quant a la morfologia externa; la talla pot variar des de la d’un gran goril·la fins a la de petites tupaies de la mida i la forma d’una rata cellarda. La cua, quan en tenen, pot ésser curta o bé constituir un veritable apèndix prènsil, i el cos és recobert de pèl. En general el sentit de l’olfacte no és gaire desenvolupat i ha donat pas a d’altres que es poden considerar superiors, com ara la visió, el tacte i l’oïda. En les femelles la posició de les glàndules mamàries és sempre pectoral o axil·lar i en molts pocs casos és abdominal. Es tracta d’animals de vida típicament arborícola en un grau més o menys important. Tendeixen a formar grups, ja siguin familiars o molt més amplis. Fora de casos excepcionals, el part dóna lloc a una única cria, de caràcter bastant nidícola. El cicle reproductor de la femella és molt particular pel fet de produir-se les fases menstruals diferentment de les dels altres mamífers. Aparegueren a l’Eocè.

Hom els agrupa en tres subordres: lemuriformes, tarsiformes i antropomorfs.

Una femella de macaco de l’Índia (Macaca mulata, abans conegut com a Macacus Rhesus) fou el primer primat clonat, presentat al gener del 2000. Per fer-ho, l’equip del Centre de Recerca de Primats de Beaverton (Oregon, EUA) utilitzà una tècnica diferent a la de l’ovella Dolly, un mètode que imita la formació natural dels bessons idèntics, separant les cèl·lules d’un embrió en la fase en què encara no s’han diferenciat. Llavors s’introdueixen les cèl·lules de dues en dues en una membrana cel·lular prèviament buidada, que s’implanta a l’úter d’una femella adulta, on es du a terme la gestació. D’aquesta manera, s’obtenen clons d’animals idèntics genèticament. Aquest mateix equip nord-americà donà a conèixer, al gener del 2001, un altre macaco, que porta a les seves cèl·lules una modificació genètica artificial, un gen marcador procedent d’una medusa. L’interès d’aquestes clonacions es troba en el fet que, atesa la proximitat dels micos amb l’espècie humana, podrien ésser utilitzats en l’estudi de malalties humanes que, ara per ara, són gairebé desconegudes, en particular algunes de neurològiques i genètiques.

Classificació de l’ordre dels primats

pro-simis lemuroïdeus lemúrids Lemur
Hapalemur
Lepilemur
Cheirogaleus
Microcebus
Phaner
indrids Indri
Avahi
Propithecus
daubentònids Daubentonia
lorisoïdeus lorísids Loris 
Arctocebus
Nycticebus
Perodicticus
Galago
tarsioideus tarsids Tarsius 
antropoides  platirrins ceboideus cèbids Aotus 
Callicebus
Cacajao
Pithecia
Chiropotes
Alouatta
Cebus
Saimiri
Ateles
Brachiteles
Lagothrix
Callimico
callitrícids Callithrix
Sanguinus
catarrins cercopitecoideus (o cinomorfs) cercopitècids Cercopitheus
Cercocebus
Macaca
Papio
Theropithecus
Allenopithecus
Erythrocebus
Miopithecus
Colobus
Nasalis
Presbytis
Pygenthrix
Rhinopithecus
Simias
Procolobus
hominoideus (o antropomorfs) hilobàtids* Hylobates
Symphalangus
pòngids* Pongo
Gorilla
Pan
homínids Homo
* simis antropoïeus