i primats | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

primats | primat

substantiu masculím
Zoologia
Simi
© Corel / Fototeca.cat
zoologia zool
Ordre de mamífers placentaris d’extremitats pentadàctiles llargues, amb polze oposable, hemisferis cerebrals ben desenvolupats i ulls en posició davantera.

N'hi ha una gran varietat quant a la morfologia externa; la talla pot variar des de la d’un gran goril·la fins a la de petites tupaies de la mida i la forma d’una rata cellarda. La cua, quan en tenen, pot ésser curta o bé constituir un veritable apèndix prènsil, i el cos és recobert de pèl. En general el sentit de l’olfacte no és gaire desenvolupat i ha donat pas a d’altres que es poden considerar superiors, com ara la visió, el tacte i l’oïda. En les femelles la posició de les glàndules mamàries és sempre pectoral o axil·lar i en molts pocs casos és abdominal. Es tracta d’animals de vida típicament arborícola en un grau més o menys important. Tendeixen a formar grups, ja siguin familiars o molt més amplis. Fora de casos excepcionals, el part dóna lloc a una única cria, de caràcter bastant nidícola. El cicle reproductor de la femella és molt particular pel fet de produir-se les fases menstruals diferentment de les dels altres mamífers. Aparegueren a l’Eocè.

Hom els agrupa en tres subordres: lemuriformes, tarsiformes i antropomorfs.

Una femella de macaco de l’Índia (Macaca mulata, abans conegut com a Macacus Rhesus) fou el primer primat clonat, presentat al gener del 2000. Per fer-ho, l’equip del Centre de Recerca de Primats de Beaverton (Oregon, EUA) utilitzà una tècnica diferent a la de l’ovella Dolly, un mètode que imita la formació natural dels bessons idèntics, separant les cèl·lules d’un embrió en la fase en què encara no s’han diferenciat. Llavors s’introdueixen les cèl·lules de dues en dues en una membrana cel·lular prèviament buidada, que s’implanta a l’úter d’una femella adulta, on es du a terme la gestació. D’aquesta manera, s’obtenen clons d’animals idèntics genèticament. Aquest mateix equip nord-americà donà a conèixer, al gener del 2001, un altre macaco, que porta a les seves cèl·lules una modificació genètica artificial, un gen marcador procedent d’una medusa. L’interès d’aquestes clonacions es troba en el fet que, atesa la proximitat dels micos amb l’espècie humana, podrien ésser utilitzats en l’estudi de malalties humanes que, ara per ara, són gairebé desconegudes, en particular algunes de neurològiques i genètiques.

Classificació de l’ordre dels primats

pro-simis        
  lemuroïdeus      
    lemúrids    
        Lemur
        Hapalemur
        Lepilemur
        Cheirogaleus
        Microcebus
        Phaner
    indrids    
        Indri
        Avahi
        Propithecus
    daubentònids    
        Daubentonia
  lorisoïdeus      
    lorísids    
        Loris 
        Arctocebus
        Nycticebus
        Perodicticus
        Galago
  tarsioideus      
    tarsids    
        Tarsius 
antropoides         
  platirrins ceboideus       
    cèbids     
        Aotus 
        Callicebus
        Cacajao
        Pithecia
        Chiropotes
        Alouatta
        Cebus
        Saimiri
        Ateles
        Brachiteles
        Lagothrix
        Callimico
    callitrícids    
        Callithrix
        Sanguinus
  catarrins      
    cercopitecoideus (o cinomorfs)    
      cercopitècids  
        Cercopitheus
        Cercocebus
        Macaca
        Papio
        Theropithecus
        Allenopithecus
        Erythrocebus
        Miopithecus
        Colobus
        Nasalis
        Presbytis
        Pygenthrix
        Rhinopithecus
        Simias
        Procolobus
    hominoideus (o antropomorfs)    
      hilobàtids*  
        Hylobates
        Symphalangus
      pòngids*  
        Pongo
        Gorilla
        Pan
      homínids  
        Homo
* simis antropoïeus      

Col·laboració: 
AdCP
Llegir més...