procurador reial

m
Història

Oficial reial que tenia cura de l’administració del patrimoni reial i de cobrar els diners deguts al rei procedents de drets reials, confiscacions, etc.

El càrrec, que ja existia al Principat amb caràcter local, fou creat el 1263 a Mallorca; al segle XIV fou assistit ja per un lloctinent. Persistí un cop reincorporat el regne de Mallorca a la corona catalanoaragonesa (1349), malgrat l’erecció dels càrrecs de batlle general de Catalunya i de València; alhora eren creats dos procuradors reials als comtats de Rosselló i Cerdanya, independents i no supeditats al batlle general de Catalunya. Tenien lloctinents a la Cerdanya i al Conflent i després a Perpinyà i Cotlliure. El 1360 fou establert un sol procurador reial. A part els lloctinents i altres oficials, li eren supeditats un jutge ordinari, creat el 1351 i alhora oficial de la governació general dels Comtats i un jutge patrimonial, creat el 1509, per a evitar les interferències entre les dues jurisdiccions. Els procuradors reials dels Comtats i de Mallorca havien de lliurar els diners cobrats al mestre racional de Catalunya i, un cop revisats, aquest els lliurava al tresorer reial. El càrrec persistí a Mallorca fins al decret de Nova Planta, i fins al tractat dels Pirineus al Rosselló, el Conflent, el Vallespir i part de la Cerdanya.