Originàriament era un text, a manera de trop, adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, però al segle X, en el cercle musical creat entorn del monestir de Sant Marçal de Llemotges, ja designa el text extens i vagament rimat que hom cantava després de l’al·leluia de la missa. Al segle XII aquesta mena de texts adquiriren la forma de veritables poemes litúrgics. Se n'han conservat uns cinc mil, la gran majoria anònims. Conreats a Catalunya des del segle XI, formen part dels tropers-prosers (proser). En els manuscrits litúrgics germànics, hom els anomena seqüència. La reforma de Pius V (1568) només en conservà quatre.
f
Música
Cristianisme