Des del punt de vista estrictament lingüístic és un dialecte parlat als antics territoris del regne de Provença, del Comtat Venaissí i del comtat de Niça. Es divideix en cinc grups: el rodanià, parla base de la llengua mistraliana (Avinyó, Arle, la Camarga, Nimes, etc); el marítim (costa mediterrània, de Marsella a Antíbol); el baix alpí (part sud dels Baixos Alps fins a Apt, a Valclusa); el central, que fa d’unió entre els tres grups precedents, i el niçard, parlat a l’antic comtat de Niça. Es distingeix del llenguadocià per sis trets essencials: manteniment de n( pan); presència de labiodental v (vaca); vocalització de la l final, procedent de l o ll (nadau, bèu); absència de s flexional en el plural; caiguda de consonants finals: lo(p), canta(t), bè©; article li(s) o lei(s) per als dos gèneres. Cal advertir, però, que la majoria d’aquests trets es troben en altres dialectes (en el gascó o en el nord-occità) i que, de fet, el provençal s’ha desvinculat del llenguadocià en una data relativament recent, la qual cosa fa que l’antiga comunitat encara estigui subjacent.
m
Lingüística i sociolingüística