prussià

m

Lingüística i sociolingüística

Llengua pertanyent al grup de les llengües bàltiques, parlada antigament a la Prússia Oriental .

Extingit a la fi del s XVII a causa de la creixent penetració de l’alemany, és conegut per les traduccions de tres catecismes i de l'Encheiridion de M.Luter (s XVI) i pels vocabularis recollits per Elbing (s XV) i per Simon Grunau (s XVI).