quàquer
| quàquera

f
m
Cristianisme

Denominació comuna dels membres de la Societat dels Amics, fundada a Anglaterra al s. XVII..

Es caracteritza pel refús dels sagraments i de la jerarquia i pel guiatge de la “llum interior” i l’Esperit Sant. El terme sorgí a causa de l’èmfasi posat pels primers predicadors a dir que hom havia de “tremolar” (quake en anglès) davant Déu. Als Països Catalans els primers quàquers apareixen al primer terç del s. XIX: Antoni Bergnes de las Casas figurà entre els Amics, fet que explica la seva participació en la publicació de la tercera edició de Lo Nou Testament de Melcior Prat (Barcelona, 1836) i una Biblia castellana (1836). Durant la guerra civil de 1936-39 ajudaren materialment els republicans i també els exiliats a la postguerra. Actualment hi ha petits grups a Barcelona, València, Alacant i Mallorca.