A partir del s XVII, arran de la decadència dels terços i la manca de soldats voluntaris, malgrat l’assignació a files dels desenfeinats i malfactors, hom implantà el sistema de quintes. Aquest sistema sempre fou impopular, per tal com les llistes prèvies d’homes útils eren plenes d’exempcions, de manera que les classes treballadores suportaven el pes del servei militar, força llarg i onerós. Així, la supressió de les quintes fou sempre una reivindicació del progressisme i dels partits populars. A l’Estat espanyol, la llei de 19 de febrer de 1873 les ometé, i foren superades definitivament amb la implantació del servei militar obligatori (1912). Als Països Catalans, el decret del 1770 referent a la conscripció fou acollit amb una gran resistència. El Principat en fou eximit fins el 1773, però en intentar introduir-hi les quintes hi hagué incidents greus ( avalot de les Quintes) i una fugida en massa de joves a França per tal d’eludir-les. Hom tornà al sistema de voluntariat per a cobrir les places estipulades, que suposava el pagament de substituts o bé el d’una quantitat per cada plaça no ocupada. Les despeses d’aquests pagaments foren satisfetes pels col·legis professionals, els gremis i, més endavant, també per fàbriques, comerciants i, en part, per la Junta de Comerç de Barcelona. A la resta dels Països Catalans, encara que les quintes continuaven vigents, a la pràctica hom permeté també el sistema de substitucions. Les conscripcions dels anys de guerres exteriors provocaren sovint incidents, però, com els de València (setembre del 1801), en què l’actitud de revolta popular féu desistir el govern de Carles IV d’aplicar una lleva extraordinària. La impopularitat de les quintes es mantingué durant el s XIX i provocà el que han estat considerades les darreres bullangues de Barcelona, a l’estiu del 1845, que tingueren eco a la majoria de les poblacions catalanes, i durant les quals fou empresonat Josep Anselm Clavé a la Ciutadella de Barcelona. El govern hagué de tornar al sistema de substitució vigent fins aleshores, bé que els anys següents acabà imposant les quintes. La impopularitat d’aquestes féu que els moviments polítics revolucionaris incloguessin en llurs programes l’abolició de les lleves obligatòries, reivindicació que ni la Revolució de Setembre ni la República de 1873-74 pogueren satisfer i que ocasionà aldarulls i conflictes.
f
Militar