El virus ràbic és molt neuròtrop i determina una simptomatologia neuropsíquica, amb una fase d’antuvi irritant (hiperestèsia, espasmes, furor, convulsions) i després paralítica. El pronòstic de la malaltia és molt sovint fatal un cop instaurada; per això són d’una gran importància les mesures profilàctiques (control epidemiològic dels gossos, vacunació precoç després de tota mossegada sospitosa, etc.). Els primers èxits en vacunacions antiràbiques foren deguts al biòleg francès Louis Pasteur.
f
Patologia humana