Hom assenyala que als seus orígens era una simplificació quadrada dels elements ceràmics irregulars precisos per a formar alicatats. De les modalitats dites de corda seca i d’aresta —on el dibuix apareix en relleu—, modalitats que són les més apropiades per a imitar els mosaics alicatats, hom n'ha trobat mostres ja del s. XI o anteriors al palau de Madīnat al-Zahra’ (Andalusia). La modalitat més antiga d’arrel genuïnament catalana (s. XIII) és la bicolor, feta en verd i manganès, que segueix l’orientació decorativa de la tradició romànica; i algunes d’aquesta modalitat són triangulars per a facilitar la pavimentació en diagonals. Al període gòtic fou molt freqüent la rajola blava sobre blanc, amb dibuix de traç lliure o fet amb trepa (aquest sistema aparegut a partir del s. XV). Aquesta rajola blava, molt abundosa, presenta una varietat molt rica de temes: geomètrics, vegetals, zoomorfs i alguns de formes humanes, però els més interessants, pel seu valor no solament estètic sinó documental, són potser els heràldics, tant de tipus eclesiàstic i senyorial com gremial i municipal. Aquesta rajola, per influència pisana, adquirí més coloració al s. XVI. El seu ús es generalitzà en arrambadors i frisos, i hom arribà a formar amb ells, als s. XVII i XVIII, grans plafons historiats ( ceràmica) o plafons de sants de tota mida. Paral·lelament a aquests conjunts complexos apareixia una nova rajoleria amb temàtica individual a cada peça: els exemples més estesos i populars són les rajoles dels oficis, basades en xilografies populars que representaven menestrals exercint la seva feina, tot i que també, en un estil similar, hom hi representava els boixos de les faules d’Isop, molt populars en l’època, estampes de sants, vaixells, etc. N'hi ha de blaves i de policromes i hom les ha classificades segons les flors i plantes que complementen el motiu central (margarida, lliri, margalló, julivert, atzavara, etc). Modernament, en el camp de la rajoleria purament decorativa el Modernisme revifà el gènere en grans revestiments de patis i interiors, alguns en la tradició dels alicatats (casa Amatller de Josep Puig i Cadafalch), i el Noucentisme posà de moda novament les rajoles decoratives bicolors verd-groc en diagonal. La tradició historiada popular individualitzada fou represa per artistes com el modernista Ramon Casas o el noucentista Xavier Nogués.
f
Construcció i obres públiques
Arts decoratives