ral de Castella

real (ant.)

m
Numismàtica i sigil·lografia

Moneda introduïda pel rei Pere I de Castella al s. XIV i que amb moltes variacions de tipologia es mantingué com la moneda d’argent més estable d’aquell regne.

Els Reis Catòlics en fixaren l’any 1475 les característiques (llei d’onze diners i talla de 67 peces per marc), confirmades en la pragmàtica de Medina del Campo del 1497, però en foren canviats els tipus, que foren novament modificats per Felip II de Castella. Amb Carles III, l’any 1772 fou introduït definitivament el tipus de bust. La circulació d’aquesta moneda castellana pels Països Catalans, encara que restringida, fou constant com a resultat de la presència freqüent de persones i forces militars, de pas o establertes, i per causa del comerç. Des de la Nova Planta, i abolida la moneda pròpia, la circulació de rals castellans esdevingué general com a moneda única dels regnes hispànics dels Borbó.