El pelatge de la cara i de la cua és molt característic, puix que presenta en el musell una mena de careta formada per dues franges negres, una a cada banda, que surten dels costats del nas, inclouen els ulls i s’estenen fins a darrere de les orelles, i la cua és grisa i presenta un manyoc de pèls gairebé a l’extrem.
És de costums nocturns i poc gregari. Freqüentment viu a terra, però s’enfila força bé. Utilitza nius vells d’esquirols o d’ocells i els transforma. A l’hivern s’aixopluga en troncs buits i en forats de parets, coves i mines, on passa la letargia. Habita als boscs de fulla caduca i també de coníferes. És més freqüent a la plana que a les muntanyes. Viu a gairebé tot Europa, tret d’Escandinàvia i les illes Britàniques. És comuna als Països Catalans, bé que és absent d’Eivissa, i a Formentera n'hi ha una subespècie endèmica de grans dimensions (Eliomys quercinus ophiusae).