reflex condicionat

m
Biologia
Psicologia

Reflex desencadenat per un estímul abans neutre (estímul condicionat) per la seva associació durant un temps determinat amb l’estímul propi del reflex (estímul incondicionat).

Aquest fenomen es pot produir experimentalment, però també espontàniament, a causa de la gran quantitat d’estímuls procedents del medi a què és contínuament sotmès tot organisme viu. L’estudi dels reflexos condicionats fou desenvolupat, a partir del 1903, per Ivan Petrovič Pavlov, basant-se sobretot en experiments sobre la secreció de les glàndules salivals en els gossos, i donà lloc a la reflexologia, inaugurada el 1927 per W. Bekhterev, el qual denominava reflex d’associació (o conjuntiu) el reflex condicionat; altres, com Richter, n'han dit també reflex psíquic. Té una importància particular, pel que fa a l'aprenentatge, la repercussió dels reflexos condicionats en l’àmbit de l’educació. Quan l’aplicació associada d’un estímul (condicional) a un altre de normal és feta amb un interval considerable de temps, hom aconsegueix el que és anomenat reflex condicionat retardat, resposta reflexa que es dóna en un interval equivalent a aquell en què se sol aplicar el dit estímul segon.