Entesa en aquest sentit general, la reflexió ha estat interpretada tradicionalment (escolàstica i neoscolàstica) com a peculiaritat de l’home i com a equivalent a la consciència, bé que hom no entén la reflexió com a simple consciència immediata i concomitant, que es dóna fins i tot a nivell de sensibilitat, ans com a consciència reflexa, és a dir: que torna sobre la primera, tot aprofundint-la, àdhuc metafísicament (re-flexio subiecti in se ipsum), i que pertany tan sols a l’àmbit de l’intel·lecte. En la modernitat, tanmateix, hom ha especificat el sentit de la reflexió com a operació del sentit intern contraposada a la sensació (Locke), com a tipus particular de les impressions, derivat de les impressions de la sensació i antecedent de les corresponents idees (Hume) o com a acte radicalment reductible a la sensació (Condillac i, fins a un cert punt, Leibniz i Wolff). Kant, d’altra banda, entén la reflexió com a consciència de la relació entre les representacions i les diferents fonts de coneixement en l’home, consciència que origina els anomenats conceptes de reflexió (identitat i diversitat, acord i desacord, intern i extern, determinable o matèria i determinant o forma), mentre que l’idealisme postkantià interpreta la reflexió en sentit metafísic, com a posició del jo per ell mateix (Fichte) o com a equivalent a la relació, o sistema de relacions (Hegel). Un lloc central en tota la filosofia ha estat donat a la reflexió per Shadworth H&Hodgson (1832-1912), així com per Hans Wagner (Philosophie und Reflexion, 1961).
f
Filosofia
Psicologia