regidor

m
Història
Dret administratiu

Càrrec de l’administració municipal castellana, implantat als països de la corona catalanoaragonesa per Felip V, després de la guerra de Successió.

Els regidors, en nombre habitualment de vuit, excepte en les capitals (a Barcelona eren vint-i-quatre), formaven l'ajuntament i eren presidits obligatòriament per un corregidor (gairebé sempre un militar); en absència d’aquest els regidors havien de reunir-se sota la presidència del seu tinent o alcalde major o, en darrera instància, del més antic dels regidors (regidor degà). Els regidors eren elegits per les autoritats filipistes o, en els llocs de jurisdicció senyorial, almenys controlats per elles. Sovint tenia caràcter honorífic i vitalici (regidor perpetu). Amb la reforma dels ajuntaments, al s XIX, el càrrec de regidor esdevingué electiu, en principi, segons sistemes que variaren d’acord amb els canvis de règim de l’Estat espanyol. Especialment restringit fou el que establí la Ley de régimen local del 1950. Amb la Constitució del 1978 es reintroduí el caràcter d’eligibilitat per sufragi universal dels regidors ( ajuntament).