Muntava un cavall o una mula, i recorria el trajecte que havia de fer la processó en actitud continuada de saludar el públic traient-se el bonet. Aquest gest era considerat com una invitació a participar en la cerimònia de l’endemà. Fins ben entrat el segle XIX, pertanyia a la clerecia secular, i tenia assignat domicili gratuït a la mateixa casa de les roques; després, el càrrec passà als frares dominicans. “Parèixer el capellà de les roques” és una locució proverbial encara viva, per referir-se a persones extremament sol·lícites en les salutacions.
m
Religió