És anomenat també arna o buc . Hom suposa que el rusc primitiu fou el tronc d’arbre buidat; l’inspirà la mateixa abella, que s’eixamenava sobretot a les soques buides dels arbres. L’home anà ideant nous mitjans per a retenir els eixams, fent ús de materials al seu abast (troncs d’arbre, escorça de suro, cistells de palla, etc) que l’apicultura actual anomena ruscs fixos ; hom ha de tallar-los per a poder-ne recollir la mel i, a més, dificulten considerablement la inspecció, la lluita contra les malalties de l’eixam i, en general, totes les operacions i manipulacions de l’explotació. Com a resultat d’observacions i estudis sobre el comportament de les abelles, hom ha determinat les millors condicions del rusc i ha creat el rusc mòbil , caracteritzat per una sèrie de compartiments, generalment horitzontals, superposats i movibles, proveïts d’una làmina de cera que té estampat per gofratge un buit per tal que serveixi de base a les abelles de la bresca. Aquest nou mètode permet un major aprofitament de la mel gràcies a sistemes mecànics d’extracció. Els apicultors prefereixen actualment el rusc vertical, anomenat rusc gratacel , caracteritzat per la superposició de diverses colònies.
m
Apicultura
Rusc fix
© Fototeca.cat