i ruta comercial | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

ruta comercial

substantiu femeníf
Història
història hist
Trajecte que segueixen els productes que són objecte de comerç.

Les rutes comercials més antigues que hom coneix, a Europa, són la de l’ambre, al Neolític, que unia les contrades bàltiques amb les comarques mediterrànies, i la de l’estany, que unia les Cassitèrides amb els centres consumidors de la Mediterrània. Els fenicis i els grecs donaren un gran impuls a les rutes comercials, fins a l’arribada de Roma, que creà una espessa xarxa viària, que facilità els intercanvis, centralitzats posteriorment a Bizanci. A partir del segle VII, els àrabs trencaren en bona part les rutes comercials de l’antiguitat. Les ciutats italianes (Venècia i Gènova, sobretot) protagonitzaren, a partir del segle XI, una reactivació comercial, a la qual s’afegí a partir del segle XIII, i en el seu àmbit territorial, la impulsada per les ciutats hanseàtiques. La seda, les espècies, els teixits de luxe i les joies de l’Extrem Orient arribaven a la zona mediterrània a través de les rutes caravaneres de l’Àsia Central i de la ruta marítima de l’Índic. A Europa, cobrà importància la ruta dels Alps i el Rin. Els descobriments geogràfics del segle XVI minvaren la importància de la Mediterrània i comportaren la creació de noves rutes sota l’impuls de les corones de Portugal i de Castella. Lisboa centralitzà el comerç de les espècies a través de la ruta portuguesa que partia de Canton o Malacca i circumnavegava l’Àfrica. Sevilla monopolitzà el comerç americà amb Castella (metalls preciosos, sobretot), per al qual hom emprà el sistema de flotes (Flota d’Índies). D’altres rutes menors eren la de les pells, a la Bàltica, i la del Pacífic, que feia arribar la seda xinesa des de Manila a Acapulco. Als segles XVII i XVIII adquirí molta importància la ruta dels esclaus, anomenada tràfic triangular: els vaixells salpaven dels ports europeus amb productes manufacturats, que a l’Àfrica eren bescanviats per esclaus que eren transportats a Amèrica, des d’on els vaixells tornaven a Europa amb productes colonials. Al segle XIX, l’anomenada revolució dels transports, amb la utilització del ferrocarril i la navegació a vapor i els avenços del segle XX (transport per carretera, aviació), ha permès de respondre a les necessitats creixents de l’activitat comercial.

Col·laboració: 
JGI
Llegir més...