codi sacerdotal

m
Bíblia

Nom donat a una de les fonts, documents o tradicions que són a la base del Pentateuc i que la crítica bíblica reconeix com a tals; també anomenat Priestercodex (codi sacerdotal), és abreujat amb la sigla P.

En són trets característics l’estil eixut, la tendència a precisar dates, llistes i genealogies i una orientació religiosa centrada en el culte i en la idea del pacte o aliança. Redactat durant l’exili o immediatament després (s. VI-V aC), és discernible també, fora del Pentateuc, en fragments dels llibres de Josuè (13-21) i primer de Samuel (1-9).