i salesià | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

salesià

substantiu masculím
Cristianisme
catolicisme catol
Membre de la congregació religiosa Societat de Sant Francesc de Sales, fundada a Torí (Itàlia) per sant Joan Bosco el 1859 i reconeguda per Pius IX el 1864 (les seves Constitucions foren aprovades el 1874), per educar cristianament la joventut pobra.

S'estengué ràpidament per tot Europa i l’Amèrica llatina. La primera casa a l’Estat espanyol fou el col·legi d’Utrera (1881), i la segona les escoles professionals de Sarrià (Barcelona), fundades el 1884 sota el patronatge de Dorotea de Chopitea i de Villota, per educar joves obrers. La visita del fundador a Barcelona (1886) donà una gran empenta a la congregació, que s’estengué ràpidament per tot el país. L’impulsor fou Felip Rinaldi, director de la casa de Sarrià (1889-92), que fins el 1901 en fundà dinou a la península Ibèrica. El 1902 la província ibèrica fou dividida en quatre inspectories: la Tarraconense, centrada a Barcelona, la Cèltica (Madrid), la Bètica (Sevilla) i la Lusitana (Lisboa), a les quals posteriorment hom afegí, donant lloc a un nou repartiment, les de Còrdova i Lleó (1954), València (1958) i Bilbao (1961). Pertanyien a la Tarraconense les cases de Barcelona, Girona, Rialb, Ciutadella i València. L’activitat salesiana fou molt gran durant el primer segle de la seva existència a través de les escoles populars i professionals, els oratoris festius (oratori festiu), la Federació Nacional d’antics alumnes salesians, els cercles Domingo Savio i les publicacions Lecturas Católicas (1894). Després del parèntesi de la Guerra Civil de 1936-39, hom obrí tretze cases a la Tarraconense, set cases amb 108 religiosos al Principat i Menorca i sis cases amb 90 religiosos al País Valencià. Entre el 1945 i el 1960 s’inicià un gran desplegament de la congregació als Països Catalans, que assolí les 36 cases i uns 450 religiosos. L’any 2002, el nombre de cases era de 37, sobre un total de 166 a tot el territori hispànic. De la inspectoria de Barcelona, sobre un total de 26 cases, 22 corresponien al Principat (onze a Barcelona i, respectivament, una a Badalona, Girona, Lleida, Mataró, Ripoll, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts i Terrassa), una a Andorra i una altra a les Balears (Ciutadella). El nombre de religiosos era d’uns 300. La inspectoria de València tenia aquest any 17 cases, 14 de les quals al País Valencià (4 a València, 2, respectivament, a Alcoi, Alacant i Elx, i una, respectivament, a Borriana, Campello, Ibi i Villena), amb uns 150 religiosos.

Col·laboració: 
APl
Llegir més...