salut d’amor

f
Literatura

Epístola amorosa en vers.

Gènere liriconarratiu d’origen occità o francès, correntment escrit en versos apariats. Els seus components temàtics solen ésser: salutació a la dama, elogi de la seva bellesa física i moral, confessió amorosa i petició de correspondència; l’argumentació pot ésser il·lustrada amb exemples de casuística cortesa i àdhuc amb petits contes al·legòrics i sentimentals. A Catalunya hom pot esmentar els dos saluts del trobador Amanieu de Sescars (1278, ~1290), els anònims titulats Lletra amorosa (1395), Precs d’amor, Requesta que féu un frare a una monja, en codolada, l’important Salut d’amor o Clam d’amor, de vers la fi del segle XIV, que conté diverses poesies líriques i dues historietes al·legòriques molt interessants, i, en certa manera, l’híbrida Stòria de l’amat Frondino e de Brisona, de començament del segle XV.