samarità

m
Lingüística i sociolingüística

Forma de l’arameu occidental, parlat i escrit —ultra l’hebraic, el grec i l’àrab— des del segle IV aC fins al segle XI pels samaritans.

Es caracteritza per la desaparició quasi sistemàtica de les consonants laríngies. L’escriptura —sempre en caràcters hebraics primitius (alfabet hebraic)— és la que es manté al llarg dels segles en la seva literatura, sobretot litúrgica i exegètica.