sanhaja

sanhaǧa (ar)
f
m
Història
Etnologia

Membre d’una confederació de tribus berbers originàries del Magrib meridional i central.

Subdividits en diversos grups, els instal·lats a les actuals Tunísia i Algèria foren vassalls dels fatimites enfront de llur confederació rival zenata (que col·laboraren amb els omeies andalusins) fins que s’independitzaren formant la dinastia zírida. Un altre grup constituí (1017-1152) la dinastia hammadita. De les tribus meridionals, del grup lamtūna, en sorgí l’imperi almoràvit, i el conjunt de tribus nòmades del Sàhara interior forma el subgrup tuàreg. Actualment n'hi ha nuclis disseminats, fortament arabitzats, al Sàhara occidental, a Mauritània i al Senegal. La tradicional rivalitat entre les confederacions sanhaja i zenata tingué el seu corresponent ressò entre llurs immigrats a l’Àndalus, sobretot en les lluites dinàstiques que provocaren la caiguda del califat de Còrdova.