Cal cercar-ne els orígens en l’obra de Pep Ventura i en la fixació dels modes empordanès i selvatà per obra de balladors insignes com Pardàs, Gres, Masifern, etc. La introducció de la sardana a Barcelona pels empordanesos i, sobretot, l’obra de Cambó i dels Massó i Valentí al si de l’Orfeó Català i del Centre Escolar Catalanista foren decisives. Els primers certàmens sardanístics (1902), amb la consagració de Josep Serra i de Juli Garreta, guanyaren per al moviment nombrosos músics eixits del conservatori (Morera, Manén, etc. ); més tard, Pujol, Toldrà i Joaquim Serra aportaren a la cobla material sardanístic lliure en forma de poemes simfònics. L’obra dels poetes, sobretot de Maragall, n'accentuà la missió col·lectiva i obrí el camí als agrupaments. L’aparició, el 1921, del setmanari La sardana i la creació del Foment de la Sardana de Barcelona i de l’Agrupació Sardanista (dita més tard Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona) incrementaren el moviment durant la dictadura i el dugueren a l’apogeu cap als anys quaranta. També, i durant anys, l’Obra del Ballet Popular (1950), seu del sardanisme, organitzà anualment les Jornades d’Estudis Sardanistes, l’Aplec de Catalunya a Montserrat i el Dia Universal de la Sardana. Des de la dècada dels vuitanta, la proliferació d’aplecs de la sardana arreu de Catalunya (gairebé 150 l’any) ha originat la constitució d’entitats coordinadores amb seu a Girona, Barcelona, Reus i Lleida. D’altra banda, a la Catalunya del Nord, la Federació Sardanista del Rosselló porta a terme una tasca semblant de foment de l’activitat sardanista. Pel que fa al sardanisme de competició, la Unió de Colles Sardanistes és l’organisme federatiu de les més de dues-centes colles d’arreu del Principat i l’organitzadora del Campionat de Catalunya en les diferents modalitats de la sardana: de lluïment, revessa i, des del 1990, de punts lliures. També en el terreny de la divulgació sardanista cal assenyalar les diferents accions adreçades a donar a conèixer la sardana als infants en edat escolar i, des del final dels anys setanta, la duta a terme per les escoles de música per a cobla, que ha estat decisiva per a la formació de músics joves i que ha permès que apareguessin cobles infantils i juvenils, formacions de les quals han sorgit figures que ja destaquen en la composició de noves sardanes. Entre les darreres iniciatives dutes a terme per a promoure l’activitat sardanista cal destacar: l’Aplec Internacional de la Sardana (d’encà del 1988), la creació de la Federació Sardanista (1990), l’organització de diverses jornades de debat, el I Congrés del Sardanisme (1993) i la Fundació Universal de la Sardana (1992), projecció que s’ha reforçat gràcies als mitjans de comunicació televisius i radiofònics, i l’aparició de revistes especialitzades ( Som , Unió ) , juntament amb la proliferació de discografia i bibliografia.
m
Folklore
sardanisme Ballada popular al Passeig de Gràcia, de Barcelona, entre els actes de cloenda del Congrés de Cultura Catalana (maig del 1977)
© Fototeca.cat