sàrmata

f
m
Història

Individu d’un poble irànic que procedia de Caucàsia i de l’actual Ucraïna i s’establí entre el Vístula i el Volga.

Coneguts ja per Heròdot i Ptolemeu, a l’època postalexandrina havien anul·lat els escites (~200 aC). Passaren a ocupar les terres de l’alt i mitjà Danubi. Després foren dominats pels gots (s. III-IV). Es dividí geogràficament en tribus, de diverses característiques ètniques: estonians, eslaus i germànics. Contra tots ells lluitaren els emperadors Constantí i Licini a les fronteres danubianes. Juntament amb els gots i els huns, sota Radagais, entraren a Itàlia (405). Apareixen encara lluitant amb els visigots contra Àtila als Camps Catalàunics (451).