i institut secular | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

institut secular

substantiu masculí m dret canònic dr can
Associació de fidels (laics o clergues) consagrats per la pràctica dels consells evangèlics enmig del món amb vista a realitzar un apostolat en ambients fins fa poc inaccessibles als religiosos.

Pius XII (Provida Mater Ecclesia, 2 de febrer de 1947) creà aquesta forma de vida, que ja tenia una llarga prehistòria en l’evolució de les formes de la vida religiosa (orde religiós, monaquisme) i en els grups de laics que n'imitaven l’esperit (tercer orde). El seu lloc dins l’Església esdevé difícil de precisar, no sols per la progressiva inserció dels religiosos en el món i el redescobriment del paper del laïcat, sinó també pel plantejament teològic de nocions com estat de perfecció (perfecció) i secular en relació amb les quals han estat definits. De fet, el concili II del Vaticà, tot i subratllar la seva distinció respecte als instituts religiosos, inserí llur descripció en el decret sobre la vida religiosa, i és una mateixa congregació romana la que en té cura.

Col·laboració: 
BeD
Llegir més...