L’emotivitat religiosa i el caràcter aristocràtic són el denominador comú de la pintura sienesa, els representants més qualificats de la qual foren Duccio di Boninsegna, Simone Martini i els germans Pietro i Ambrogio Lorenzetti, artistes que s’alliberaren de les fórmules rígides de la cultura figurativa bizantina i incorporaren a la seva obra el color i el sentit del ritme del gòtic francès. El gust pel detall, la finor del dibuix i la transparència de color són les característiques definitòries de l’estil noble i elegant d’aquests pintors. Durant el segle XV, malgrat l’activitat a Siena d’artistes florentins i l’intent de Iacopo della Quercia d’uniformar ambdues tradicions, la qual cosa havia ja assajat A. Lorenzetti, l’escola sienesa continuà aferrada a la pràctica artesana del tres-cents. Pintors com Domenico di Bartolo, Il Sassetta, Giovanni di Paolo, Mateo di Giovanni i Sano di Pietro incorporaren escasses novetats.
f
Art